Joies del firmament d’estiu.

Quan a l’estiu mirem cap a l’horitzó sud a primeres hores de la nit estem dirigint la mirada cap al centre de la nostra galàxia, la Via Làctea. És per això que aquesta regió és molt rica en camps estelars, nebuloses i cúmuls. El més recomanable és resseguir la zona amb prismàtics i després centrar-se en objectes concrets amb el telescopi.

Entre la multitud d’objectes singulars d’aquesta regió n’he fotografiat tres. Es tracta de la Nebulosa Trífida amb el codi M20 a la constel·lació de Sagitari, el Cúmul estelar de l’Ànec salvatge M11 a la constel·lació de l’Escut i la Nebulosa Dumbbell M27 a la constel·lació de Vulpecula.

Sobre aquestes línies la Nebulosa Trífida, M20. La part vermella correspon a una nebulosa d’emissió formada per hidrogen escalfat per una estrella central. Diverses bandes de pols fosca divideixen el núvol vermell en tres lòbuls. La part blava, independent de la part vermella, correspon a una nebulosa de reflexió composta per pols que projecta la llum blavosa de les estrelles joves circumdants. Es calcula que es troba a una distància de l’ordre de 5.000 anys llum.

Sobre aquestes línies el cúmul obert de l’Ànec Salvatge, M11. Es tracta d’un cúmul estelar obert molt compacte. Es situa a uns 5.800 anys llum de nosaltres. Als contorns de la imatge, entre la gran densitat d’estrelles, s’obseven bandes de pols fosca.

Sobre aquestes línies la Nebulosa Dumbbell, M27. Es tracta d’una nebulosa planetària. El nom no ens ha de confondre amb el seu origen que no té res a veure amb un planeta sinó que fa referència a la seva forma arrodonida. El veritable origen és la mort d’un estel que quan ha esgotat tot el combustible produeix una explosió i expulsa la seva matèria. Està a 1.150 anys llum de distància.

Totes les fotos estan preses des de Rupit, Osona, mitjançant un telescopi Newton de 150 mm, f5 i una càmera digital Canon D-60.