En direcció al centre de la Galàxia

A mitjans d’estiu, quan mirem cap al sud a primeres hores de la nit, estem guaitant cap al centre de la nostra Galàxia. En aquest sector, ric de camps estelars, destaquen les constel·lacions zoodiacals de l’Escorpí i Sagitari.

Sagitari representa el Centaure, mig home i mig cavall, empunyant un arc a punt de disparar. Els estels d’aquesta regió potser en donen vagament la forma, amb un arc i la fletxa, però segur que trobarem més familiar la figura que els anglosaxons anomenen “teapot”, doncs és fàcil imaginar-nos una tetera amb la seva nança, la tapa i el broc.

El pla de la nostra galàxia s’alça de perfil i gairebé verticalment, formant una faixa esblanqueida, d’aquí el nom de Via Làctea. Les nits estivals sense Lluna són ideals per recórrer amb prismàtics aquesta zona, sobretot al voltant de Sagitari, on es concentren les parts més brillants. Aquí hi trobarem de tot: cúmuls globulars, oberts i nebuloses de les més destacades. Molts d’aquests objectes estan a l’abast de petits telescopis i alguns fins i tot poden ser vistos a ull nu.

A continuació mostro una fotografia feta amb una càmera réflex sobre trípode, amb 13 segons d’exposició, ISO1000. L’indret és a la Costa Brava, a S’Agaró. La llum sobre el mar és d’un vaixell llunyà.

Els objectes encerclats són:

M6: cúmul estelar obert. Conegut per Cúmul de la Papallona. Visible a simple vista i inconfusible amb prismàtics. Format per unes 200 estrelles. Té un tamany real de 12 anys llum i es troba a 1.600 anys llum de distància.

M7: cúmul estelar obert. Conegut per Cúmul de Ptolomeo, perquè va ser citat per aquest cèlebre astrònom l’any 138 a.C. Visible a simple vista i notable amb prismàtics. Format per unes 300 estrelles, més disperses que el seu veí M6. Té un tamany de 50 anys llum i es troba a 980 anys llum de distància.

M8: nebulosa irregular, de tamany aparent similar al de la Lluna plena. Coneguda per Nebulosa de la Llacuna. Visible amb prismàtics. Conté núvols de gas i pols on s’estan formant estrelles i una zona d’hidrogen ionitzat degut a les estrelles calentes del seu centre. Es troba a 4.100 anys llum de distància.

M20: nebulosa anomenada Trífida. Visible amb prismàtics. Destaca pel seu color vermell i blau. La part vermella està dividida en tres zones per carrerons de pols fosca, d’aquí ve el nom “Trífida”. Es troba a 5.200 anys llum de distància.

M21: cúmul estelar obert. Visible amb prismàtics i petits telescopis. Format per unes 60 estrelles disperses. Té un tamany de 16 anys llum i es troba a una distància de 4.250 anys llum.

M22: cúmul estelar globular. És un magnífic objecte que pot rivalitzar perfectament amb el Gran cúmul d’Hércules (M13). La visió és excel·lent amb prismàtics i petits telescopis. Aplega més de 75.000 estrelles en un tamany aparent semblant al de la Lluna plena. Té un tamany de 105 anys llum i es troba a una distància de 9.000 anys llum.

M24: és un núvol de condensació galàctica denominada “Petit núvol de Sagitari”. Englova a diversos cúmuls oberts i nevuloses fosques. És visible a simple vista i és esplèndit amb prismàtics, més que no pas amb telescopi, degut a la seva extensió considerable. En realitat és una secció d’un braç interior de la nostra galàxia.

M25: cúmul estelar obert. Visible amb prismàtics i petits telescopis. S’hi aprecien unes 60 estrelles, entre les quals hi ha una estrella variable de tipus Cefeida, que permet determinar l’edat del cúmul en uns 89 milions d’anys i situar-lo a una distància de 1.900 anys llum.

Bibliografia:

• Joan Manuel Bullón i Lahuerta. NUEVO CATÁLOGO MESSIER. Ed. Astromarcombo. 2017.
• Jaume Sacasas i Domènech. EL FIRMAMENT PAS A PAS. Edicions Fausí